Resum:
Un dels problemes més comuns de l'alumnat (sobretot dels 0 a 12 anys) són els forats en l'aprenentatge de les matemàtiques, que repercuteixen generalment amb suspensos.
Normalment no és culpa dels professors, ni tan sols de l'alumne, que inconscientment no ha assimilat certs prossesos bàsics del món matemàtic (des de les sumes i divisions fins algoritmes o biquadrades) que poden provocar una mala base de l'assignatura, i la coneguda sencació de desorientació i de no entendre res del que explica el professor. D'aquí la comparació que fa l'autor de l'article entre el joc Tetris i l'aprenentatge de la ciència matemàtica.
Reflexió:
Personalment, crec molt encertada la comparació que fa l'autor de l'article amb el popular joc del Tetris. Cal dir que m'ha fet gràcia la seva "aportació" ja que jo he experimentat durant part de la meva vida aquesta sensació de no entendre el que es fa a la classe de matemàtiques i, conseqüentment, sentir-me inútil en aquest àmbit.
Aquests últims anys he aconseguit redirigir aquesta assigantura que s'ha convertit -parcialment-en un interès personal (un interès provocat en primera instància, per un dels meu hobbies com és l'economia i les finances i, en segona instència, l'orgull pròpi).
dimarts, 26 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
Artícle per el diari digital - economía (millorat de l'anterior)
Un desembarcament per potenciar el canvi
Si fa vint anys ens haguessin anunciat la massiva arribada de productes i empreses d’origen xinès (i dels països asiàtics en general), ens n’hauríem rigut argumentant: “Això és impossible! Si el mercat espanyol nota una entrada massiva d’aquests productes o empreses tancarà l’aixeta de pas i llestos.”
Ai...pobre l’home que digués això! Actualment els productes asiàtics formen més del 65% dels productes del nostre país.
Si amb el temps, ens hem acostumat a veure a les etiquetes de molts productes “made in China” o “made in Taiwan”, ara els tocarà a les empreses: hauran de competir directament amb les “Chinese company”, que les superen en preu i quantitat, especialitzats en productes de poc valor afegit.
Quina és doncs la millor forma de sobreviure en aquest mercat globalitzat on les empreses nacionals no poden competir en preus?
1.- Lluitar per uns productes de qualitat, exclusivitat i innovació(traduït: apostar per productes de més valor afegit).
Tot i que amb aquesta fórmula ens distingiríem força, dels productes asiàtics, aquest mercat s’està “posant les piles” i no només fa imitacions de productes senzills sinó que també s’atreveix amb marques de roba coneguda i de disseny (TOUS, DIESEL o D&G).
Per això, podem estimar que en un futur poc llunyà el mercat asiàtic farà còpies de productes de gamma mitjana i mitjana-alta ( a part dels productes baix valor afegit que fan ara).
Per solucionar aquesta competència passaríem a la següent proposta.
2.- Dins d’uns productes de qualitat i exclusivitat, s’hauria d’apostar per productes tant de gamma alta com de gamma baixa.
El perquè de produir productes de gamma alta és força lògic: perquè a part de no estar preparats econòmicament per competir amb les grans marques, de moment, tampoc no tenen fama (complement indispensable per als consumidors d’aquests productes). Posem per exemple el país capdavanter en aquests tipus de productes d’alta gamma amb un gran valor de marca: Alemanya. Ningú dubtarà si per el mateix preu pot triar un cotxe desconegut d’origen Xinès, tot i assegurar-li la qualitat, davant un Mercedes o Audi.
I els productes de gamma baixa, que serien competents perquè els productes que nosaltres denominem “gamma baixa” (marques blanques) tenen tots els controls sanitaris i la diferència de preu no és desorbitada en comparació als Asiàtics, tot i ser un pèl més cars però t’asseguren un mínims.
Amb tot això vull aclarir que el meu posicionament no és contrari a l’arribada d’aquestes empreses i productes, ja que afavoriran una renovació necessària de l’economia (conjuntament amb la crisi) a base de competència real i dura, que és com em sembla que prospera un país.
dimarts, 22 de març del 2011
Espacios para el siglo XXI (feina de classe)
Espacios para el siglo XXI
Activitats
Lectura:
1.- Els sistemes de fotocatàlisi eliminen de l’aire els microorganisme i els virus.
2.-Els immobles sostenibles són aquells habitatges que proporcionen salut, productivitat i confortabilitat
Analitza:
3.- Perquè estalvien energia i productivitat i això fa que el seu preu original es compensi al cap de pocs anys.
4.- L’ acumulació de substàncies tòxiques com el radó, els fongs o humitat.
5.- Ens passem més del 80% del nostre temps dins dels edificis.
6.- A Espanya hi ha 25 milions de vivendes, de les quals la meitat supera els 30 anys i el 25% el mig segle. El 70% de les 1,7 milions d’oficines estan per sota dels criteris de eficiència energètica i un altre 85% té greus problemes de salubritat.
7- Si reforméssim el 25% del parc residencial i terciari, es reduiria la importació de petroli a Espanya en quasi 6.500 milions d’euros. Baixarien en 860 milions de tones les emissions i es crearien més de 500.000 llocs de treball. En una obra nova, s’aconseguirien estalvis energètics superiors al 70%.
8- Mitjançant un aparell de ventilació de l’aire. L'aparell en qüestió inclou fluxos d'aire que entren des de l'exterior, mitjançant un filtratge d'impureses, i d’altres que surten de l'interior del mateix aparell. N’hi ha de dos tipus: els que recuperen només calor i els que, a més, recuperen humitat ".
El principal problema que comporta aquesta inversió és la creença de que el seu preu és estratosfèric. Res d'això: la inversió inicial es situa entre els 1.000 i els 3.000 euros per a un recinte en el qual habiten unes cinc o sis persones (una oficina petita o una casa familiar) i la inversió es recupera en tres o quatre anys.
9- Varis factors: els components de l’atmosfera exterior (nitrogen, contaminació..) i els produïts a l’interior (pintura, humitat, la impressora).
10- Poden desenvolupar símptomes cancerígens, trastorns reproductius o poden produir contaminants radioactius.
11- Tant les plaques fotovoltaiques o les turbines de gas que generen electricitat, com els sistemes de fotocatàlisi, entre d’altres, poden millorar la seguretat i la sensació de tranquil·litat de la llar. També, un aïllament apropiat o la instal·lació de sensors de potència lumínica ajuden a aconseguir una casa tècnicament sostenible.
dijous, 10 de març del 2011
Opinió personal sobre la classe amb Pau Vidal
Analitzant críticament en Pau Vidal, m'ha semblat un home amb un gran dinamisme, força imaginació i inventiva. De totes maneres, tinc la sensació que en algun moment ha arribat a barrejar la seva realitat amb ficció en explicar-nos com li van encarregar d'escriure el llibre Aigua Bruta i, sobretot, l'aspecte de la motorassa. Vull remarcar que en general em va agradar la seva manera d'intereccionar amb nosaltres i vaig notar un immens treball de recerca, però, i segurament és per la meva poca predisposició a la vassant lingüística, vaig trobar en ell -i en els seus articles- un fanatisme poc compartit per la meva part envers la llengua i les lletres en general.
Finalment destacar la seva proximitat i agrair que hagi accedit a venir a la nostre classe ja que, tot i la indiferència que hem provoquen les paraules, vaig trobar interessant les seves reflexions i, fins i tot, divertides.
Finalment destacar la seva proximitat i agrair que hagi accedit a venir a la nostre classe ja que, tot i la indiferència que hem provoquen les paraules, vaig trobar interessant les seves reflexions i, fins i tot, divertides.
Entrevista treballada sobre Kurt Schmidt (publicat el dimarts 11 de gener de 2011)
Resum
Kurt Schmidt, de 73 anys, és per definició un home aventurer i un ciutadà del món.
Amb 20 anys va anar viure a Estats Units assolint vida estable (casa, diners, novia) però al cap de vuit anys decideix tornar a Europa (deixant la seva novia) per muntar el seu propi negoci, i quan aconsegueix muntar-lo i fer-lo prosperar, en el moment en que l’agència estava al seu moment més daurat, la ven. Aquest cop volia sortir, marxar i sentir-se més lliure. Ven totes les seves possessions (que no eren poques) i emprèn un viatge indeterminat amb barco per tot el món.
Està 24 anys al mar, vivint mil i una peripècies, i valorant cada dia més tot el que té. Al tornar a terra ferma aprofita per explicar les seves aventures i el canvi que ha experimentat a l’hora de valorar la vida.
“Elegir es un privilegio que tenemos y poca gente lo usa. La ilusión también es un músculo que hay que ejercitar”
Opinió personal
Aquesta entrevista és immensament útil per plantejar-nos i entendre la vida d’una forma més global, amb un sentit més ampli. I, bàsicament, per entendre que en realitat som lliures de triar el nostre destí i el que volem ser. La visió d’aquest home de cara la vida és, per mi, gairebé ideal ja que aconseguir renunciar al prestigi, diners, etc, és difícil.
Al final, com diu aquella famosa frase, “la felicitat no és l’objectiu, sinó el camí utilitzat per arribar-hi”, i per això trobo prefecte anar canviat de reptes un cop n’hagis assolit un.
Comenta el títol
“Tu felicidad sólo depende de la fuerza que tienes dentro"
Aquest títol atrau al lector per la reflexió que et fa només de llegir-lo.
El títol vol dir que, sentir-se feliç no depèn de les circumstàncies que t’envolten, sinó de com et planteges la vida i com l’afrontes. En definitiva, ser o no ser feliç és una elecció pròpia i personal.
Kurt Schmidt, de 73 anys, és per definició un home aventurer i un ciutadà del món.
Amb 20 anys va anar viure a Estats Units assolint vida estable (casa, diners, novia) però al cap de vuit anys decideix tornar a Europa (deixant la seva novia) per muntar el seu propi negoci, i quan aconsegueix muntar-lo i fer-lo prosperar, en el moment en que l’agència estava al seu moment més daurat, la ven. Aquest cop volia sortir, marxar i sentir-se més lliure. Ven totes les seves possessions (que no eren poques) i emprèn un viatge indeterminat amb barco per tot el món.
Està 24 anys al mar, vivint mil i una peripècies, i valorant cada dia més tot el que té. Al tornar a terra ferma aprofita per explicar les seves aventures i el canvi que ha experimentat a l’hora de valorar la vida.
“Elegir es un privilegio que tenemos y poca gente lo usa. La ilusión también es un músculo que hay que ejercitar”
Opinió personal
Aquesta entrevista és immensament útil per plantejar-nos i entendre la vida d’una forma més global, amb un sentit més ampli. I, bàsicament, per entendre que en realitat som lliures de triar el nostre destí i el que volem ser. La visió d’aquest home de cara la vida és, per mi, gairebé ideal ja que aconseguir renunciar al prestigi, diners, etc, és difícil.
Al final, com diu aquella famosa frase, “la felicitat no és l’objectiu, sinó el camí utilitzat per arribar-hi”, i per això trobo prefecte anar canviat de reptes un cop n’hagis assolit un.
Comenta el títol
“Tu felicidad sólo depende de la fuerza que tienes dentro"
Aquest títol atrau al lector per la reflexió que et fa només de llegir-lo.
El títol vol dir que, sentir-se feliç no depèn de les circumstàncies que t’envolten, sinó de com et planteges la vida i com l’afrontes. En definitiva, ser o no ser feliç és una elecció pròpia i personal.
Un desembarcament per potenciar el canvi (publicat el dimarts 14 de desembre de 2010)
Si fa vint anys ens haguessin anunciat la massiva arribada de productes i empreses d’origen xinès (i dels països asiàtics en general), ens n’hauríem rigut argumentant: “Això és impossible! Si el mercat espanyol nota una entrada massiva d’aquests productes o empreses tancarà l’aixeta de pas i llestos.”
Ai...pobre l’home que digués això! Actualment els productes asiàtics formen més del 65% dels productes del nostre país.
Si amb el temps, ens hem acostumat a veure a les etiquetes de molts productes “made in China” o “made in Taiwan”, ara els tocarà a les empreses: hauran de competir directament amb les “Chinese company”, que les superen en preu i quantitat.
Quina és dons la millor forma de sobreviure en aquest mercat globalitzat on les empreses nacionals no poden competir en preus?
1.- Lluitar per uns productes de qualitat i exclusivitat (traduït: uns productes més cars i de marca).
Tot i que amb aquesta fórmula ens distingiríem força, dels productes asiàtics, aquest mercat s’està “posant les piles” i no només fa imitacions de productes senzills sinó que també s’atreveix amb marques de roba coneguda i de disseny (TOUS, DIESEL o D&G).
Per això, podem estimar que en un futur poc llunyà el mercat asiàtic farà còpies de productes de gamma mitjana i mitjana alta ( a part dels productes de qualitat pobre que fan ara).
Per solucionar aquesta competència passaríem a la següent proposta.
2.- Dins d’uns productes de qualitat i exclusivitat, s’hauria d’apostar per productes tant de gamma alta com de gamma baixa.
El perquè de produir productes de gamma alta és força lògic: perquè a part de no estar preparats econòmicament per competir amb les grans marques, de moment, tampoc no tenen fama (complement indispensable per als consumidors d’aquests productes).
I els productes de gamma baixa serien competents perquè: els que nosaltres denominem “gamma baixa” (marques blanques) tenen tots els controls sanitaris i la diferència de preu no és desorbitada.
Amb tot això vull aclarir que el meu posicionament no és contrari a l’arribada d’aquestes empreses i productes, ja que afavoriran una renovació necessària de l’economia (conjuntament amb la crisi) a base de competència real i dura, que és com em sembla que prospera un país.
Ai...pobre l’home que digués això! Actualment els productes asiàtics formen més del 65% dels productes del nostre país.
Si amb el temps, ens hem acostumat a veure a les etiquetes de molts productes “made in China” o “made in Taiwan”, ara els tocarà a les empreses: hauran de competir directament amb les “Chinese company”, que les superen en preu i quantitat.
Quina és dons la millor forma de sobreviure en aquest mercat globalitzat on les empreses nacionals no poden competir en preus?
1.- Lluitar per uns productes de qualitat i exclusivitat (traduït: uns productes més cars i de marca).
Tot i que amb aquesta fórmula ens distingiríem força, dels productes asiàtics, aquest mercat s’està “posant les piles” i no només fa imitacions de productes senzills sinó que també s’atreveix amb marques de roba coneguda i de disseny (TOUS, DIESEL o D&G).
Per això, podem estimar que en un futur poc llunyà el mercat asiàtic farà còpies de productes de gamma mitjana i mitjana alta ( a part dels productes de qualitat pobre que fan ara).
Per solucionar aquesta competència passaríem a la següent proposta.
2.- Dins d’uns productes de qualitat i exclusivitat, s’hauria d’apostar per productes tant de gamma alta com de gamma baixa.
El perquè de produir productes de gamma alta és força lògic: perquè a part de no estar preparats econòmicament per competir amb les grans marques, de moment, tampoc no tenen fama (complement indispensable per als consumidors d’aquests productes).
I els productes de gamma baixa serien competents perquè: els que nosaltres denominem “gamma baixa” (marques blanques) tenen tots els controls sanitaris i la diferència de preu no és desorbitada.
Amb tot això vull aclarir que el meu posicionament no és contrari a l’arribada d’aquestes empreses i productes, ja que afavoriran una renovació necessària de l’economia (conjuntament amb la crisi) a base de competència real i dura, que és com em sembla que prospera un país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)