Resum i comentari de l'article Tetris

Resum:
Un dels problemes més comuns de l'alumnat (sobretot dels 0 a 12 anys) són els forats en l'aprenentatge de les matemàtiques, que repercuteixen generalment amb suspensos.
Normalment no és culpa dels professors, ni tan sols de l'alumne, que inconscientment no ha assimilat certs prossesos bàsics del món matemàtic (des de les sumes i divisions fins algoritmes o biquadrades) que poden provocar una mala base de l'assignatura, i la coneguda sencació de desorientació i de no entendre res del que explica el professor. D'aquí la comparació que fa l'autor de l'article entre el joc Tetris i l'aprenentatge de la ciència matemàtica.

Reflexió:
Personalment, crec molt encertada la comparació que fa l'autor de l'article amb el popular joc del Tetris. Cal dir que m'ha fet gràcia la seva "aportació" ja que jo he experimentat durant part de la meva vida aquesta sensació de no entendre el que es fa a la classe de matemàtiques i, conseqüentment, sentir-me inútil en aquest àmbit.
Aquests últims anys he aconseguit redirigir aquesta assigantura que s'ha convertit -parcialment-en un interès personal (un interès provocat en primera instància, per un dels meu hobbies com és l'economia i les finances i, en segona instència, l'orgull pròpi).

Artícle per el diari digital - economía (millorat de l'anterior)

Un desembarcament per potenciar el canvi  

Si fa vint anys ens haguessin anunciat la massiva arribada de productes i empreses d’origen xinès (i dels països asiàtics en general), ens n’hauríem rigut argumentant: “Això és impossible! Si el mercat espanyol nota una entrada massiva d’aquests productes o empreses tancarà l’aixeta de pas i llestos.”
Ai...pobre l’home que digués això! Actualment els productes asiàtics formen més del 65% dels productes del nostre país.
Si amb el temps, ens hem acostumat a veure a les etiquetes de molts productes “made in China” o “made in Taiwan”, ara els tocarà a les empreses: hauran de competir directament amb les “Chinese company”, que les superen en preu i quantitat, especialitzats en productes de poc valor afegit.
Quina és doncs la millor forma de sobreviure en aquest mercat globalitzat on les empreses nacionals no poden competir en preus?
1.- Lluitar per uns productes de qualitat, exclusivitat i innovació(traduït: apostar per productes de més valor afegit).
Tot i que amb aquesta fórmula ens distingiríem força, dels productes asiàtics, aquest mercat s’està “posant les piles” i no només fa imitacions de productes senzills sinó que també s’atreveix amb marques de roba coneguda i de disseny (TOUS, DIESEL o D&G).
Per això, podem estimar que en un futur poc llunyà el mercat asiàtic farà còpies de productes de gamma mitjana i mitjana-alta ( a part dels productes baix valor afegit que fan ara).
Per solucionar aquesta competència passaríem a la següent proposta.
2.- Dins d’uns productes de qualitat i exclusivitat, s’hauria d’apostar per productes tant de gamma alta com de gamma baixa.
El perquè de produir productes de gamma alta és força lògic: perquè a part de no estar preparats econòmicament per competir amb les grans marques, de moment, tampoc no tenen fama (complement indispensable per als consumidors d’aquests productes). Posem per exemple el país capdavanter en aquests tipus de productes d’alta gamma amb un gran valor de marca: Alemanya. Ningú dubtarà si per el mateix preu pot triar un cotxe desconegut d’origen Xinès, tot i assegurar-li la qualitat, davant un Mercedes o Audi.
I els productes de gamma baixa, que serien competents perquè els productes que nosaltres denominem “gamma baixa” (marques blanques) tenen tots els controls sanitaris i la diferència de preu no és desorbitada en comparació als Asiàtics, tot i ser un pèl més cars però t’asseguren un mínims.

Amb tot això vull aclarir que el meu posicionament no és contrari a l’arribada d’aquestes empreses i productes, ja que afavoriran una renovació necessària de l’economia (conjuntament amb la crisi) a base de competència real i dura, que és com em sembla que prospera un país.