Analitzant críticament en Pau Vidal, m'ha semblat un home amb un gran dinamisme, força imaginació i inventiva. De totes maneres, tinc la sensació que en algun moment ha arribat a barrejar la seva realitat amb ficció en explicar-nos com li van encarregar d'escriure el llibre Aigua Bruta i, sobretot, l'aspecte de la motorassa. Vull remarcar que en general em va agradar la seva manera d'intereccionar amb nosaltres i vaig notar un immens treball de recerca, però, i segurament és per la meva poca predisposició a la vassant lingüística, vaig trobar en ell -i en els seus articles- un fanatisme poc compartit per la meva part envers la llengua i les lletres en general.
Finalment destacar la seva proximitat i agrair que hagi accedit a venir a la nostre classe ja que, tot i la indiferència que hem provoquen les paraules, vaig trobar interessant les seves reflexions i, fins i tot, divertides.
Bé, però l'ortografia...
ResponEliminaVESSANT, LA NOSTRA CLASSE, EM PROVOQUEN [a mi, pronom personal feble de 1a persona]
Ei, que no has incrustat el powerpoint de l'Alcover!
ResponEliminaJa ho sé, el té la Paula i com que ella té la versió 2007, no és compatible amb el meu (que és 2003) i el de en Manel. Ja li vaig demanar i d'aquí poc el penjaré.
ResponElimina