Poeta: Miquel Martí i Pol. Poemes: "Un dia qualsevol" i "Compliment a Antonio Machado"

Va neixer en una família d'obrers. Als 19 anys, i després de passar una llarga temporada en repós per una tuberculosi pulmonar, va decidir dedicar-se a l'escriptura. El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. El 1970 li van diagnosticar esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.

Obra
El1954 va guanyar el Premi Ossa menor (el seu primer premi important) amb Paraules al vent. En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.

• 1954: Paraules al vent
• 1957: Quinze poemes
• 1966: El Poble
• 1972: La fàbrica
• 1972: Vint-i-set poemes en tres temps
• 1974: La pell del violí
• 1976: Cinc esgrafiats a la mateixa paret
• 1975: L'arrel i l'escorça
• 1976: El llarg viatge
• 1976: Quadern de vacances
• 1977: Amb vidres a la sang
• 1977: Crònica del demà
• 1978: Contes de la vila de R.
• 1978: Estimada Marta
• 1978: L'hoste insòlit
• 1980: Les clares paraules
• 1981: L'àmbit de tots els àmbits
• 1982: Primer llibre de Bloomsbury
• 1983: L'aniversari
• 1984: Andorra, postals i altres poemes

• 1984: Autobiografia
• 1984: Cinc poemes d'iniciació
• 1985: Llibre d'absències
• 1985: Per preservar la veu
• 1987: Barcelona-Roda de Ter
• 1987: Els bells camins
• 1987: En Joan Silencis
• 1988: Obertura Catalana
• 1988: Bon profit!
• 1989: Defensa siciliana
• 1990: Temps d'interludi
• 1991: Suite de Parlavà
• 1994: Un hivern plàcid
• 1997: Els infants componen cançons
• 1997: Llibre de les solituds
• 1998: Cinc poemes de possibles variacions melangioses
• 2001: ABCEDARI. Una joia solidària
• 2002: Haikús en temps de guerra
• 2002: Després de tot
• 1999; Antologia poetica- amb els ulls oberts

La pell del violí (1974)
UN DIA QUALSEVOL

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.


Llibre de les solituds (1997)
COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura. Compartir-te
ha estat deturar el temps, per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
a flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res, Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.